Sobre gel - Capítol 2
L’endemà em desperto al llit i penso en el que va passar ahir. “No pot ser. NO POT SER!” és el primer que em ve al cap.
Ahir, quan vaig arribar a casa, els meus pares em van dir que se’m veia més feliç del normal.
-Que ha passat alguna cosa especial, avui? –em va preguntar la meva mare, tan astuta i perspicaç ella.
-Nooooo, que va –li vaig respondre jo. Però crec que no va colar.
Se’m notava a la mirada, en la forma de moure’m i de parlar. Anava flotant sobre un núvol de cotó, però no de color rosa. No m’agrada el rosa.
Estava tan a la Lluna de València que em vaig xocar tres cops contra la paret de la meva habitació. Sé que puc semblar una mica bleda, però la veritat és que flotava pel cel. Feia temps que érem amics, però es notava una atracció mútua que cap dels dos gosava confessar.
En fi, que és tot molt bonic. Flors i violes.
Ara estic a la meva habitació, somiant desperta, quan la meva mare entra tan de sobte que caic de la cadira.
-Anna, estàs bé? -em pregunta.
-Sísísísísísí mama, estic genial. Només em fa una mica de mal el cul -li responc.
-Escolta'm un moment. Sé que ahir va passar alguna cosa entre l'Eric i tu a la pista de gel. Saps que pots confiar en mi. M'agradaria que m'expliquessis què va passar. I no em diguis que no va passar res, perquè ahir a la nit mentre sopàvem se't notava a la cara. A més, vaig sentir com et xocaves contra la paret perquè anaves molt despistada.
Ostia, la meva mare deu ser descendent de Sherlock Holmes o algú amb unes capacitats detectivesques similars.
-Re, mama, que estic sempre en los mundos de Iupi -li dic, però la meva mare m'ha calat, o sigui que decideixo dir-li la veritat-. D'acord mama. Ahir l'Eric i jo vam anar a l'Skàting, li vaig ensenyar a patinar sobre gel, vam berenar al bar de dalt, vam patinar una estona més i vam sortir. Però quan anàvem a marxar cadascú cap a casa seva, ens vam... ehem...
-Us vau fer un petó, oi? -em diu la meva mare amb un somriure murri als llavis.
-Sí -li dic, i noto que em pugen els colors a la cara-. Avui he tornat a quedar amb ell, aquesta tarda. Anirem a fer una volta. No t'importa, oi?
La meva mare sospira.
-No, no m'importa. Passeu-vos-ho bé. I si feu alguna cosa, feu servir condó!
-Mama! Que vam començar a sortir ahir! A més, ja saps que ho tinc molt present, jo, tot això! -li dic amb uns ulls com unes taronges i un to alarmat i sorprès alhora-. I ara deixem de parlar d'això; no em sento còmode.
-D'acord, d'acord. Però has de tornar a casa a les vuit i mitja. Ni un minut més tard, entesos?
-Entesos. Gràcies mama -li faig un petó i surt de la meva habitació. Hem quedat a les quatre i ja són les tres i mitja! M'he de començar a vestir.
Toc toc toc. Al cap de mitja hora truquen a la porta. És ell! Em sento rara. Mai havia tingut cap relació abans... Sempre m'enamorava d'algú que no em feia ni cas.
-Hola preciosa -em diu l'Eric, i em fa un petó. Va guapíssim: dessuadora ampla, de les que a mi m'agraden, texans i bambes. Senzillament perfecte.
-Hola guapo -li responc, i li agafo la mà. M'apropo a ell i l'abraço. Fa molt bona olor.
Sortim al carrer i ens posem a caminar, però no sé cap a on ens dirigim.
-A on anem? -li pregunto.
-A on ens porti el destí -em respon.
aquí teniu el segon capitol demà el tercer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada